23 de gener del 2012
Fa uns mesos vaig començar aquest blog per “Escriptura en Premsa” i d’això ja en fa unes 28 entrades. Recordo, sense mirar entrades avall, que va ser amb un manifest que espero de cor haver resseguit amb cada “notícia” donant-li unes pinzellades de mi.
He après moltes coses, la veritat... Com per exemple que he de seguir treballant amb el tema de la constància. No puc dissimular el fet que de cop em passava dues setmanes sense escriure i de cop havia d’escriure 3 dies seguits per compensar i assolir la tasca marcada per l’assignatura.
També he après a mirar les parets, el terra i les botigues en busca d’alguna cosa que explicar, he après a llegir cartells i, per estúpid que sembli, llegir cartells m’ha portat a conèixer una ciutat activa rere la Manresa apagada que abans veia.
M’ho he passat bé anant a les fires per les que mai havia passat i on m’han convidat, en el cas de la mediterrània, a un excel·lent espectacle de castellers i gastronomia del món. He assistit a actes, com el del 50è aniversari de la botiga “Señor” que m’han imposat una consistent fascinació entre ballarins, acròbates, dibuixants... He assistit a la projecció de la pel·lícula guanyadora del festival de cinema negre i he anat a veure per primer cop a la vida La Innocentada de Manresa que s’ha convertit en una tradició inamovible per a mi.
Però també he fet coses menys agraïdes, com seguir a una cinquantena de persones manifestant-se contra les retallades. M’he hagut de queixar varies vegades de RENFE, també, cosa que preferiria no haver de fer però la situació... bé, la majoria sabeu de què parlo. I m’he sentit faltada de notícies. Suposo que Manresa és una ciutat translúcida que deixa al descobert el poble que duu a la sang.
M’agradaria acabar dient que us recomano una visita que, d’aquí a ben poc, comencen les festes de la Llum i tota la ciutat s’engalana de l’època medieval. Així podreu visitar la Seu i la Cova, anar a escoltar “Los chicos del coro” al teatre Kursaal i veure el lloc on es va gravar la mítica pel·lícula espanyola “Plàcido”!
Gràcies per llegir-me!
