Avui per variar m'agradaria fer una crònica del que ha sigut per a mi el primer dia com a ciutadana. Sí, avui he votat.
Aquell proccés que va començar en rebre per primer cop la carta del cens, ha culminat avui, no sense entrebancs, a la l'escola Bages.
Primer els quilos de propaganda... quin despercici d'arbres! Però he de reconèixer que algunes propostes em varen cridar l'antenció i d'altres, bé, ni les vaig obrir. Tenia clar a qui votar, qui em semblava que podia representar més a Catalunya, que és d'on em sento. Així, amb il·lusió vaig deixar les llistes escollides a la taula del menjador.
Rondaven les deu del matí i vaig poder observar que malgrat el dia no era preciós la gent era tooota al carrer. No podem pas dir que fos per l'interès polític, de fet, és que hi ha fira a Manresa. Cotons de sucre, xurros, patates fregides... són les olors principals que m'arriben mentre enfilo carrer amunt cap al lloc predestinat. En arribar-hi puc contar unes vint persones al meu voltant, a les meses unes 15 més (algunes d'elles amb no massa bona cara, cosa que m'extranya, jo firmaria per a ser-hi i a més cobres 50 euros per un dia de feina! Després direm que anem apurats...). Em cau el DNI per una d'aquelles reixetes de la claveguera dels patis d'escola i em quedo més blanca del que sóc. Miraculosament queda dret i gràcies als meus dits fins aconsegueixo treure'l resant perquè no em fallés el pols. Finalment aconsegueixo votar. El nen de darrere meu agafa cinc llistes del PP i les reparteix a la seva familia mentres l'àvia l'anima "Así, que hay que arreglar España". Em pregunto on ha quedat allò del vot secret i tiro el meu vot a la urna mentre la noia em somriu i el diu "vota intel·ligentment, eh". Li torno el somriure pensant en la seva frase i me'n vaig.
Després del moment solemne, me'n vaig a menjar cotó de sucre amb el tiet mentre la propaganda electoral ja perd importància per mi darrere les paradetes de la fira.
No hay comentarios:
Publicar un comentario